Poesia i poètica en els "Fenòmens" d'Arat

[cat] Es tracta d'una proposta de nova interpretació del cèlebre poema d'Arat. El punt de partida és el replantejament de la qüestió de la contradictòria fama del poeta, el sorprenent contrast entre el seu extraordinari prestigi a l'Antiguitat i la importància tan secundària que els moderns, en general, li han atorgat.Es reconsideren, doncs, en primer lloc, els testimonis crítics antics. E1 fet d'enfocar-los des d'una mateixa perspectiva permet de trobar interessants punts de contacte entre ells; posar-los tots en relació amb els "Fenòmens" fa que, sovint, uns testimonis ajudin a la comprensió dels altres, i així van aflorant també aspectes que, si altrament no haurien pres tanta importància, en canvi, en aparèixer alhora en diversos autors, s'han revelat com a significatius en algun sentit. Una de les conclusions més clares d'aquest capítol que la majoria dels testimonis antics es refereixen als fenòmens en termes elogiosos, i que aquests elogis són relatius a la qualitat literària de l'obra; en aquest sentit, els principis poètics al.ludits explícitament són l'erudició i l'elegant sobrietat.Una altra de les característiques essencials del poema arateu, l' al.lusivitat, és suggerida implícitament en molts dels testimonis, puix que el sentit de moltes de llurs referències a aquella obra es basteix precisament sobre el mateix recurs estilístic. En alguns casos, es pot afirmar que les al.lusions provenen d'Arat mateix, com ara les al.lusions a la poesia mitjançant la referència al suport físic de la mateixa, o les al.lusions i recreacions dels acròstics i de la firma arateus, o la proclamació per part del poeta, de la fama que espera obtenir amb la seva obra. El mateix es pot afirmar de la caracterització de la navegació com a metàfora de l'activitat poètica, i també, en definitiva, de les innumerables figures etimològiques, dels jocs de paraules i pel recurs de l'al.lusivitat literària.Però el que tots aquests testimonis fan palès, sobretot --mitjançant l'èmfasi que posen en l'aspecte poètic de l'obra elogiada i en els recursos estilístics esmentats--, és que la poesia és el centre d'interès primordial de tots ells. I aquesta apreciació constitueix un dels principals indicis del que s'intenta desenvolupar a la segona part del treball, és a dir, la consideració que el veritable assumpte dels "Fenòmens" és la poesia.Abans de la lectura pròpiament dita del poema, es mostra una perspectiva general de les principals aportacions modernes a la interpretació d'aquell, per tal que serveixi alhora per presentar l'evolució i l'estat de la qüestió, i per situar, respecte d'aquesta, l'orientació i els objectius del treball.Darrera l'assumpte fictici de l'obra --els signes que en el cel i en la terra pot observar el pagès i el navegant-- s'amaga no una celebració de la providència divina, sinó quelcom més difícil de copsar, i que reclama, com el poeta adés i adés repeteix, un esforç d'interpretació.La Nit, que fa possible l'aparició de les constel.lacions, es revela, així, com a imatge de l'escriptura poètica; la noció d'esforç, recurrent en el poema, així com també en alguns dels principals testimonis antics, es refereix tant a l'observació del cel nocturn com a l'activitat poètica, i és alhora l'esforç que el poeta esmerça en la composició de la seva obra i el del lector que, com qui observa les constel.lacions, busca en elles un missatge ocult.Destaquen majestuosament els episodis de la Verge i del Cavall, imatges de la mítica presència de la poesia entre els homes i expressió de la seva pèrdua i enyorança.De manera diferent, és evocada també una altra imatge de poderosa simbologia: Ulisses. El recurs de l'al.lusivitat, usat a manera de breus pinzellades, insistentment, suggereix així novament la noció d'esforç, perb ara associat a la imatge de la navegación. I si el poeta és, en aquest llenguatge simbòlic, el navegant que sap bastir i tripular hàbilment la seva embarcació, el poema, o millor encara, el llibre en què el poema està escrit, és el fràgil objecte en què el poeta, heroicament, temeràriament, confia la seva creació i el seu propi nom, la seva vida en el record de les generacions. Poesia, doncs, sobre la poesia. Però no només una reflexió sobre la naturalesa de la poesia, sinó també evocació, pel mateix procediment al.lusiu, de diverses nocions relatives a les conoicions exigibles a la poesia: esforç, subtilesa, harmonia. I, així mateix, censura de les nocions contràries a aquestes.Els "Fenòmens" es revelen com una declaració de principis sobre la poesia i, alhora, com una realització perfectíssima d'aquesta forma de poesia: aquesta doble naturalesa d'obra de subtil saviesa i de refinada bellesa és el que els antics celebraven en el poema d'Arat. Completa el treball la traducció al català dels "Fenòmens", seguint l'edició de J. Martin.[eng] Why did the ancients value the Aratus' "Phaenomena" so highly? We possess the judgements of some of the more conspicous Greek and Roman poets, as well as the complete poem.The aim of the present study is to attempt a new interpretation of Aratus' poem. The first part is a thorough analysis of ancient critical testimonies; the second is the true reading of the work.There is no doubt that most of ancient judgements praise up the poem. But particularly meaningful is the conclusion that the main paint of interest for all those testimonies is the value of the "Phaenomena" as a work of poetry.The "arte allusive" resort is wisely used by the poet in order to suggest the reader an abundant series of images. However it's not merely a question of recalling learned reminiscences; by insisting on the need of interpreting the signs --the apparent subject of the poem-- the poet invites to search another meaning starting from the whole of the evoked images.Majestic scenes (Dike, the Horse, the Wight) or short scattered brush-strokes la large number of images recalling different episodes played by Ulysses), the notions of effort, refinement, subtlety and harmony are insistently presented to the imagination of attentive readers.Work of vast learning about signs and about the interpretation of signs, the "Phaenomena" is at the same time a thought about the nature of poetry and an explanation of the poetics Aratus is based on. But the poem is also the perfect realization of the kind of poetry he proclaims. This double nature of work of subtle wisdom and of refined beauty is what ancients did celebrate in the poem of Aratus.Catalan translation of the "Phaenomena" - according to the edition by J. Martin-- is added at the end of the study